- Ja ho
tinc! L’essència de la literatura rau en si has viscut la història. Més ben
dit, si la coneixes o no.
- No sé si
no t’entenc o que no t'expliques prou.
- Vull dir
que l’important és la història. Que s’ha de conéixer pam a pam. Si l’has de
crear de nou és una feina molt feixuga. Si és un fet real i el coneixes, ja no
l’has d'imaginar . Ja tens la feina feta.
- Per això
molts escriuen sobre coses que els han passat, notes autobiogràfiques, o bé
coses que saben que van passar tal com les expliquen.
- Exacte!
D’aquí ve el típic i tòpic “basat en un cas real”. Perquè la realitat supera la
ficció. I en un cas real no ens cal mesurar la credibilitat del que s’explica a
la nostra història.
- És quan
diuen, no t’ho creus? Doncs va passar tal com t’ho he dit. Vols dir això?
- Sí. I a
més, una història podria no ser creïble malgrat ser real. Aleshores li direm al
lector: doncs va passar, t’agradi o no t’agradi.
- Pero, aquí
no caus en aquella trampa del "si t’agrada o no m’és igual, perquè
l’argument és verídic i no pots dir que estigui mal fet"?
- Aquí es
quan la literatura passa a ser periodisme; i la ficció deixa de ser ficció. Ara
t’explicaré un fet real.
- Ah! Molt
bona idea. Vinga! mentre prenem uns vinets del Penedès i uns quants fruits secs
t'escoltaré .
- Començo.
El Cabdill del Clan va convocar el Consell aquell mateix vespre. S’hi van
presentar els més venerables, els més forts de les famílies i el jove McTire.
El Cabdill va començar a parlar.
«- McTire,
saps per què t’hem fet venir al Consell?
«- Suposo que per alguna cosa que he fet.«- Doncs si. Però pel què sabem no és només per una cosa, sino per dues.«- Ah, si! van ser dues.«- Dues morts. No en vas tenir prou amb una, que hi vas reincidir?«- No em vaig poder controlar, Gran Líder.«- Amb la primera t’ho podies haver pensat. No vas actuar a la lleugera. Fins i tot et vas disfressar esperant la segona víctima.«- No tenia cap intenció de fer mal a ningú. Però la xiqueta em va provocar. Primer em va dir que la vella era a casa sola, i després, quan jo m’havia camuflat, em va començar a fer preguntes. Vaig perdre el domini de mí mateix i la vaig atacar.«- Primer et carregues la vella i després la jove. Que no saps que ara ens perseguiran a tots?«- Ho sento molt, Gran Líder Udol.«- La maledicció ha caigut sobre la nostra raça! A partir d’ara serem maleïts, els humans ens odiaran, organitzaran batudes per caçar-nos i ja no viurem mai més tranquils al bosc.«- Em sap greu. No volia perjudicar els altres llops. I ara, si m’ho permeteu, membres del consell, aniré a beure al riu perquè tinc la panxa com si me l’haguessin omplert de pedres i l’haguessin cosit després.»
- Què vols que et digui. La història no és creïble. Però el vi estava
molt bó.
«- Suposo que per alguna cosa que he fet.«- Doncs si. Però pel què sabem no és només per una cosa, sino per dues.«- Ah, si! van ser dues.«- Dues morts. No en vas tenir prou amb una, que hi vas reincidir?«- No em vaig poder controlar, Gran Líder.«- Amb la primera t’ho podies haver pensat. No vas actuar a la lleugera. Fins i tot et vas disfressar esperant la segona víctima.«- No tenia cap intenció de fer mal a ningú. Però la xiqueta em va provocar. Primer em va dir que la vella era a casa sola, i després, quan jo m’havia camuflat, em va començar a fer preguntes. Vaig perdre el domini de mí mateix i la vaig atacar.«- Primer et carregues la vella i després la jove. Que no saps que ara ens perseguiran a tots?«- Ho sento molt, Gran Líder Udol.«- La maledicció ha caigut sobre la nostra raça! A partir d’ara serem maleïts, els humans ens odiaran, organitzaran batudes per caçar-nos i ja no viurem mai més tranquils al bosc.«- Em sap greu. No volia perjudicar els altres llops. I ara, si m’ho permeteu, membres del consell, aniré a beure al riu perquè tinc la panxa com si me l’haguessin omplert de pedres i l’haguessin cosit després.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada