Monòleg interior (exercici Narrativa II)

Tempus fugit. No tenim temps, és humà no tenir temps. Hi ha pressa per tot. La llei de la selva, si el lleó vol caçar ha de matinar i començar a còrrer, la gazela si vol viure sap que si dorm una mica més del compte vindrà el lleó i la caçarà, per aixó es lleva ben aviat i comença a còrrer, els humans, així de petits, així de poca cosa, hem de matinar i començar a còrrer, de què fugim, de què tenim por? tots patim del mateix, de la por a la mort, m’hauria d’aixecar a beure aigua perquè tinc set, però pot esperar, esperar que vingui l’home encaputxat amb la gran dalla i ens digui segueix-me, de pel.lícula, quina pel.lícula? ni tan sols recordo el nom, els escacs, la sagrada família, els tres porquets, a ballo in maschera, el carnestoltes dels animals, el frere jacques en re menor, a l’enterrament del caçador tots els conills segueixen el carrutage amb el cadàver del gran caçador que ja li ha arribat l’hora. Ara ja no en té de temps, tempus fugit, i per sempre més, evermore, mai més , el gran corv aturat a les espatlles de Pallas Athenea, quin desconsol, pobre home, la seva Leonor com el caçador arrossegada per la figura sinistra de l’home negre encaputxat de negre sobre fons negre, la llum, la foscor, res em farà aixecar d’aquesta cadira, però camino i trepitjo fang, rellisco, ha plogut, i sóc jo qui encèn una cigarreta protegint la flama de l’encenedor de les poques gotes que encara cauen, fred, vent, nit, negra nit, surto del cinema encara impressionat, pobre jove adolescent, sóc jo però sóc un altre jo, un que ja no és ara, calada , fum, aixecades les solapes, el discòrrer del temps, l’ahir lluny de l’avui, però el record i la memòria que són el mateix, dos sinònims iguals no està bé, Lilith, una altra calada, fum, reflexes sobre la via mullada, encara cauen gotes, i on podria anar ara? tot ja és tancat, Lilith, m’has embruixat, no sóc el mateix que fa una hora, ja no sóc aquell, Lilith m’ha canviat, n’estic enamorat, no sóc jo sol, el meu amic, el que tinc al costat, que no diu res, que camina com un autòmata també fuma del meu paquet, té els cabells plens de gotims, treu el fum pel nas, sospira, també t’ha enamorat, oi que si? on anem? un bar obert, a punt de tancar, n’hi ha un a dins, dues cerveses, això fa pudor, la memòria dels sentits, no té sentit tanta memòria, de què serveixen el records, no tenim temps per recordar, no podem entretenir-nos, els pits sobre el tauler, la dona darrera la barra ens parla, d’esquenes, ni cas, nosaltres no sóm d’aqueix món, som fills de Lilith, som enamorats de la primera dona d’Adam. Tempus fugit.