El polític va arribar, com
sempre, amb humor insípid a l'edifici del carrer Serrano on ja l'esperaven els
seus col·laboradors.
El director de campanya,
carregat de papers i fotos que va posar sobre la taula de reunions, els va
mostrar, amb impaciència, a l'ex-funcionari ara gran polític. Quan aquest es va
girar, el director va exclamar:
- Josep Maria ! T'has
tret el bigoti!
El polític va posar-se la mà
sobre el llavi superior i va notar una pell fina, sense pèls: no hi havia
bigoti, certament.
- Per Déu, Josep Maria! Tenim
les fotos amb bigoti i ara tú te'l treus. Què vols que fem ara? Sense el bigoti
no ets el mateix, no et reconeixeran ni els teus votants. A més, així fas cara
de ximple.
El polític no reaccionava. Es
passava els dits per damunt la boca, la barbeta: no hi havia pèl. Intentava
recordar. M'he afaitat aquest matí? M'he carregat el bigoti sense adonar-me'n
quan m'afaitava les galtes? No pot ser. Per afaitar-lo l'hauria d'haver tallat
abans, i després amb la Gillette l'hauria apurat. Però això no ho he fet. Segur
que no!.
El director de campanya parlava
pel mòvil, estressat.
- Com que no saps si en
trobaràs? N'hi ha d'haver en alguna botiga de disfresses. No, als xinos no. No
saps de cap botiga d'articles teatrals? Vinga afanya’t! No convé ara un canvi
de look.
El polític seguia obsessionat
amb la idea d'haver-se rasurat el bigoti sense ser-ne conscient.
Va trucar la seva dona des del
telèfon del despatx.
- Hola Anna, no, no
t'entretinc, només una pregunta. Tú has vist que aquest matí m'afaités el
bigoti? Com que quin bigoti? El meu, el meu bigoti de sempre. Com que era
pintat? De què vas ara? Que jo he anat sempre amb el bigoti pintat com en
Grouxo Marx? Tu no estàs bé. Deixa-ho estar, ja veig que estas de broma.
Es va deixar caure al butacó, desconcertat. Començava a tenir mal
de cap. El diurector va aparéixer per la porta.
- Com estas, Josep Maria? No et preocupis que trobarem
un bigoti postís i assumpte arreglat.
- Carlos, jo duia el bigoti pintat?
- No sé si el duies pintat o no. Jo el que sé és
que hem fet tota la campanya amb bigoti i que tú has de seguir portant-lo,
sigui natural, postís o dibuixat.
Va pujar al pis de dalt on hi havia la
cafeteria. Gent de l'staff del partit prenia el cafelito, en petits grupets;
alguns feien comentaris en veu baixa en veure passar el polític sense bigoti.
Va seure en una taula buida i va beure el cafè
mentre pensava en el comentari de la seva dona.
Se li va acostar un dels caps de coordinació que
també havia anat a fer el cafelito.
- M'han informat que
t'has afaitat el bigoti?
- Digues-me una cosa. El
meu bigoti era pintat?
- El teu bigoti era
pintat? Doncs donava el pego! Ningú se n'havia adonat.
- No siguis burro! Sóc
jo qui t'ho està preguntant!
El cap de coordinació va mirar el seu mòbil i va
dir que tenia reunió urgent.
Si el bigoti hagués estat pintat ell ho sabria;
recordaria com, davant del mirall, s'hauria passat una mena de llàpis
maquillador o retolador pel sobre del llavi superior. En tindria alguna
constància, però no hi havia cap rastre a la seva memòria. Potser tot plegat
era una innocentada, en el mes d'octubre! O un mal son.
Va pensar que no estaria de més fer una consulta
al servei mèdic, on li feien les revisions periòdiques, a la primera planta.
Alguna cosa haurien de saber sobre les desaparicions dels pèls de la cara.
El va atendre el doctor de sempre, home ja gran,
que acumulava àmplia experiència en el diagnòstic de malalties i rareses dels
polítics.
- Què et passa, Josep
Maria?
- És possible que m'hagi
desaparegut el bigoti de la nit al dia? La meva dona diu que no n'he tingut
mai. Que el duia pintat.
- Deixa'm veure -el
doctor va agafar una lupa amb llum i va fer una observació detallada de la
superfície cutànea on normalment hi creix el bigoti. Va tornar a seure a la
seva cadira, a l'altra banda de la taula - La pell és normal, el pèl moixí
també, però no es veuen pèls ni folículs pilosos disposats a créixer en forma
de bigoti. Però és que, realment, tú no n'has tingut mai de bigoti.
-Ara sí que m'ha mort!
-exclamà el polític - I que he tingut jo, un dibuix?
-T'ho diré de seguida
-el doctor va acomodar-se en el seu sillonet disposat a fer les degudes
explicacions - En aquesta consulta m'he trobat un munt de casos similars. No
com el teu del bigoti, però sí en altres disfuncions. Els polítics sou una
categoria especial de l'ésser humà. No viviu una vida vostra, íntima, lliure,
sincera, sinò que viviu la vida dels altres, viviu la vida del vostre partit,
de les idees d’altri i dels vostres interessos. Sovint heu d'adoptar aparences
totalment contràries als vostres sentiments reals, heu de dir sí quan voleu dir
no, heu de falsejar dades per a benefici propi, heu de mentir amb cara de
sinceritat, heu de fer falses promeses amb cara d'honestedat, heu d’aparentar
noblesa davant d'aquells a qui més tard fareu traició.
- I que té a veure amb
el meu bigoti?
- Per forjar la teva
personalitat, des de ben jove, t'has enmirallat en personatges que t'han
seduït. Començant pel teu pare, pels teus professors i pels polítics. Pateixes
la síndrome de pigmentació-dèrmica-camaleónica combinada amb un an-hirsutisme
crònic.
- …! -la cara de'n Josep
Maria es va allargar fins als genolls.
- No és gaire corrent,
això és cert. Per una banda no et creixia el pèl del bigoti, però per altra
banda la pell adquiria una pigmentació tal que semblava un bigoti autèntic.
Aquesta coloració fosca, en el teu cas, era selectiva. Ja m'hi havia fixat
durant aquests anys que t'he visitat en aquest consultori. Recordes quan
portaves aquell bigoti prim, ben perfilat, de punta a punta del llavi superior?
Era quan et veies amb el professor del Movimiento. Feia poc que havies entrat
al partit. Després, el teu bigoti es va anar tornant ample i espés, d’aspecte
voluminós. Et sortia de la base del nas, cobria el llavi superior i t'arribava
a les patilles. Aleshores estaves entusiasmat amb Nietszche i la idea del
Superhome. Quan et va passar la dèria, el teu bigoti es va anar fent petit,
molt petit i centrat sota el nas. Portaves el Mein Kampf sota el braç, un
llibre que t'apassionava. De vegades aparentaves en Charlot, però tú volies
semblar-te al Führer. Darrerament el teu bigoti ha anat canviant
imperceptiblement per als teus col·legues, però vas arribar a portar un bigoti
texà. El que t'ha passat ara és que has tornat a ser tú mateix. No t'assembles
a ningú, t'has quedat buit de contingut, tal com has sigut sempre. T'ha
desaparegut el bigoti i també la síndrome de pigmentacío dérmica camaleónica.
Però t'ha quedat l'alopècia bigotuda, la manca de pèl, el que se'n diu un
bigoti calv.
El
polític va sortir de la consulta abatut. Mentre pujava amb l'ascensor cap al
seu despatx pensava "Espero que els inútils del departament hagin trobat
un retolador o una barra de maquillatge !"
This is the end
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada