08:00 h.
Grete Samsa
Sempre sóc la primera en despertar-se en aquesta casa. El pare i la mare encara dormen. En Gregor també és el primer en llevar-se, igual que jo. Sempre és puntual a la feina. És tan meticulós i ordenat. Diu el pare que als germans grans els has de respectar com si fossin els pares, perquè tenen seny; i a més, en Gregor té una feina molt important.
No cal que em vesteixi ara, em posaré una bata. Quan treballi bé que m'hauré de vestir tan ràpid com en Gregor. M’agradaria ser mestra, però el pare diu que hauria de ser administrativa, que tindria feina segura. El pare, pobre, des del disgust amb la feina no és el mateix. Li costa llevar-se, està enfonsat, només pensa en el deute que té amb el Director, i que no pot fer res per pagar-lo. Sort de que en Gregor es va oferir a treballar a la seva fàbrica a canvi d’anar retornant el deute amb el seu jornal.
Mentre escalfo la llet li prepararé unes llesques de pa i mantega. No sé per què en Gregor sempre vol esmorçar el mateix, no vol que li faci ous escaldats ni ronyons fregits. Sempre pa amb mantega, i algun dia melmelada pel damunt. Per cert que vaig a veure si s’ha adormit. Ja hauria de ser a taula. Ell no triga gaire en vestir-se.
Gregor! Estas be? Ja són tres quarts de nou. Tens l’esmorçar preparat. No contesta. S’estarà vestint i no m’ha sentit. Tornaré a picar la porta. toc, toc, toc.
Toc, toc, toc. Gregor, estas bé? Que ja son les nou. Faràs tard al tren. Caramb, no es pot obrir la porta, sembla com si hi hagués alguna cosa al darrera. Gregor? Ets tu? Que no em vols deixar passar? Estas enfadat amb mi? Gregor, si us plau, contesta. Que no em vols parlar?.
Vaig a despertar els pares. En Gregor deu estar malalt i no puc obrir la porta; potser el pare, que té més força, podrà obrir-la. Mare, desperti, pare, desperti, en Gregor no es deu trobar bé, encara no ha sortit de la seva habitació, ni em contesta, i no puc obrir la porta, corri, pare, vagi a veure què passa.
A veure si el pare pot obrir. Truqui primer, pare, que en Gregor no s’enfadi si entrem sense permís. Ah be, ara s’obre una mica, tregui el cap, pare, hi veu res? Un llençol per terra? Com? Ai, pare, entri. Què li passa a en Gregor?
Esperi pare, tanqui, que truquen a la porta. Ja vaig jo. Mare, no s’espanti, no plori. A veure qui és. Ah, bon dia senyor director, passi, passi. Disculpi però en Gregor, no es deu trobar bè. Encara no ha sortit de l’habitació. Passi, miri de dir-li alguna cosa, si us plau. Si li sembla obrim la porta, potser si el veu a vosté ens dirà alguna cosa.
El senyor Director
Puntual com cal en un rellotge txec. Tant que diuen dels rellotges suissos. Les vuit en punt. No falla mai. Bé, un dia més, un bon dia per produïr, ara cal que sigui també un bon dia per a les vendes.
Deu n’hi do com està funcionant la fàbrica. Clar que el que compta és que els teixits siguin de qualitat, però de bon preu, aixó si, no féssim el negoci capgirat i ens costés més el farcit que el pollastre. Vinga, som-hi, cap a la feina.
Fantàstic aquest Skoda Octavia; i fabricat al nostre país. És ben bé un luxe anar de la porta de casa a la porta de la fàbrica en automòbil. En un tres i no res ja m’hi planto. El temps és or.
Bon dia, senyor encarregat, bon dia senyoreta Milena. Així m’agrada, que els empleats arribin una mica abans que el director de la fàbrica; si jo arribés abans que ells els donaria la imatge que soc jo l’obrer, només faltaria aquesta subversió.
Avui s’han d’enllestir les comandes de fil, després ja enllestirem les de cotó; si no li donc les instruccions ben acurades al senyor encarregat, és capaç de fer-m’ho tot del revés i encara hi perdrem diners.
Per cert, no he vist el senyor Samsa. És estrany, perquè és puntual com el meu despertador. A veure què em diu aquest. Senyor encarregat, què en sap res del senyor Samsa? Ah, no? Quan arribi, digui-li que vingui al meu despatx.
Encara no ha arribat? Això no pot ser. Si estigués malalt bé hauria trucat, hauria avisat del seu retard. Reconec que des de que treballa aqui no ha faltat ni un sol dia, però això no és gens ni mica tolerable.
Vaig a veure què passa, m’arribaré a casa seva. A veure quina explicació em dóna de la seva incompareixença, però no penso atendre les explicacions del senyor Samsa pare: fins que no tingui el deute pagat que ni em parli. Ben diferent és el seu fill, però amb la meitat del seu salari trigaré a amortitzar el deute del seu pare. Sort que n’és ben diferent. Em sembla que m’han sentit, sí, el timbre ha sonat i ja sento passos. Bon dia, en Gregori Sama és a casa? Com es pot ser tan irresponsable de no presentar-se a la feina sense avisar? Què pot ser s’ha tornat un gandul i no vol llevar-se del llit? Aquest poc rendiment li poc costar el lloc de treball, ho saben?
Gregor Samsa
On soc? Oh, quina nit més dolenta he passat. No em trobo gens bé. Quin neguit. Quin formigueix en tot el cos. No em puc posar malalt. El director em faria fora de la feina. Com viuriem a casa sense el meu salari?
Vinga! El que cal és llevar-se ràpid. Em vesteixo com un llampec, esmorço una mica i cap al tren. Sort que és un trajecte curt i en un quart sóc a la fàbrica.
Renoi! no em puc girar, no em fa mal res però no em puc girar de costat, sembla que tingui l’esquena enganxada al matalàs. A veure, puc moure els braços i les cames, ben bé que es belluga el llençol. Em donaré un impuls, a la una, a les dues, a les tres.
Quin cop, quin mal aqui a les costelles. No sé com he caigut del llit, però ara sóc a terra, bocaterrosa, i no em puc aixecar. Ni tan sols puc moure el cap per mirar-me els braços ni les cames. Però quines cames? No les sento. Tampoc sento els braços però puc mourem de lloc. Cops a la porta, és la Grete. Aniré a obrir.
Estic bé, Grete. No em sent. No em sento la veu, ni puc aixecar-me per obrir la porta. Vés, ara l’han obert una mica i m’he encallat amb el moble, si no la tanquen no podré sortir. Oh, Deu meu, què m’està passant? No em puc posar dempeus, només caminar a quatre potes...
Pobra. Grete, està patint per mi. Sento que va a despertar els pares, ai, que s’espantaran. El pare ja no és el que era des de la fallida, confia en mí per sortir-nos-en. I la mare es posarà a plorar com sempre; pobra Grete, tan jove i bonica i fent-se càrrec d’aquestes situacions.
Ara que ha tancat la porta ja em puc moure. Vaig a vestir-me, a veure si faré tard al tren. Però si no m’aixeco no sé com em vestiré. M’agafaré al llit. Vés, ara m’ha caigut el llençol per sobre. I em sembla que el pare està obrint la porta. Sóc aquí, pare! No em sent. Ni em veu, és clar, sóc sota el llençol. Ha tancat la porta. Faré un esforç recolzant-me en la paret. Una, dues i tres. Renoi, ara m’he quedat enganxat al quadre amb els braços, si em deixo caure es trencarà. Estic fent tard, perdré el tren.
Sento que truquen a la porta del carrer. Quí serà? No em puc moure ara, no vull que em vegin, no sé què em passa, però preferiria amagar-me sota el llit.
Punt i final
10:00 h
La Grete fa passar el senyor Director. Van cap a l’habitació de’n Gregor. Piquen a la porta. El senyor Samsa i la seva esposa es queden al darrera, aclaparats per la presència del senyor Director, que crida des de darrera la porta. “Senyor Gregor Samsa, faci el favor! Comporti’s. No veu que fa patir la seva família? Contesti, si us plau”.
El silenci per resposta. El senyor Director creua la mirada amb la Grete i decideix obrir. Gira el pany i empeny la fullola i deixa la porta oberta de bat a bat. Un crit d’horror unison envaeix la casa. A la paret en front de la porta una enorme panerola negra, amb sis horribles potes, està dreta enganxada al quadre. És tan gran com un home i espantada pel cridori s’ha deixat anar fent que el quadre caigués a terra . L’enorme insecte corre a amagar-se sota el llit. El senyor Samsa agafa la seva esposa abans que caigui a terra, esglaiada, la Grete es tapa la cara amb les mans i tanca la porta de l’habitació del seu germà. El senyor Director fuig escales avall com si el perseguis el diable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada